Fronts oberts

Amb quatre mots: entretinguda, singular (una novel·la negra força especial)
Recomanada per: la tenia pendent després de llegir Aigua bruta.
El llibre: Fronts oberts, 2011 Proa Empúries Narrativa, 189
Premi: Marian Vayreda, 2011

 

fronts-oberts“Refet de les peripècies d’Aigua bruta, retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gràcia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filòleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l’estrès de l’Acadèmia d’Estudis Catalans per la placidesa de l’Escola de Policia de Catalunya. Però qui mossos remena els dits s’unta, i el cadàver d’un doctorand de Psicologia trobat al País Valencià l’obligarà a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l’inspector Domingo…”
Després de gaudir enormement amb la lectura d’Aigua Bruta quan he tingut l’oportunitat de llegir aquest Fronts oberts no ho he dubtat gens. L’efecte sorpresa que va suposar el primer llibre, del qual no sabia res abans de llegir-lo, ha quedat del tot esvaïda amb la continuació de les peripècies de l’entranyable filòleg. No per l’argument, que no tenen res a veure, si per no trobar-me amb l’efecte sorpresa d’anar descobrint la singularitat de cada personatge. El pes de la novel·la ja no recau en aquest triangle Camiller, padrina, becaria, s’incorporen altres personatges, repartint-se el protagonisme en la història. És el cas de l’inspector valencià Jeroni Domingo que serà qui realment portarà el pes de la investigació. Una ampliació dels dominis lingüístics, ara, al País Valencià. Un nou front obert.
Es tracte d’una novel·la entretinguda que, sense trencar amb aquest esquema bàsic del gènere negre, – assassinat, investigació -, es fa servir d’aquest per explicar-nos el que realment li interessa a l’autor. La llengua, les llengües, les seves variants i tots els fronts oberts que comporten. Per això, crec que és important que el lector agafi el llibre sabent el que es pot trobar, en cas contrari, no sabrà gaudir de les peculiaritats d’aquest filòleg, ara reconvertit en professor i assessor lingüístic del Mossos d’Esquadra. Un Miquel Camiller que, fent una investigació que per tarannà no li pertoca, pot resultar segons com, no massa creïble de fer passar. I precisament això és el que la fa interessant en molts aspectes, perquè com ja he dit, la investigació de l’assassinat, aquí no és l’important, tot i que el cas quedi resolt.
 “Volia que la novel·la passés al País Valencià, perquè vull que la sèrie es vagi succeint en tots els territoris de parla catalana per reproduir-ne les parles diverses: la primera novel·la passava a la Catalunya central i al Pirineu, aquesta passa al País Valencià, i les vinents se situaran a Alcoi, a l’Alguer, a Mallorca, a Perpinyà… Literàriament és un experiment. I no és fàcil. Donar forma física a una llengua no fixada, costa.” Aquest és un trosset, explicat pel mateix Pau Vidal,  inclòs en la ressenya que en fan a Crims.cat, crec que amb això ja us podeu imaginar quin és el sentit de la novel·la i llegir-la amb aquesta clau és fonamental per poder-la gaudir.
L’humor i la ironia hi són presents, garantint una vegada més, aquest saber fer de l’autor per explicar-nos amb gràcia els problemes i les interferències de la llengua. I aquesta lluita entre el filòleg dogmàtic i la realitat lingüística del carrer donarà peu moltes vegades als boníssims monòlegs que manté el seu protagonista. Tornant  a Crims.cat  ‘La croada d’en Camil és de desfer la confusió de parlar català bé. Vull dir que parlar bé el català no és fer servir de tant en tant mots com ‘llur’, sinó que la saba d’una llengua és la llengua popular. I la llengua popular és la que es perd amb més facilitat. Per això en les meves novel·les s’hi renega molt, hi ha moltes frases populars…, per desfer aquesta confusió que ens ha de matar.’ 
Si voleu conèixer aquest Miquel Camiller us recomano que comenceu primer amb Aigua bruta.
També n’han parlat a Crims.cat i Lecturas errantes
Pau Vidal Gavilán (Barcelona, 1967)

Filòleg, traductor i escriptor. Se’l coneix sobretot pel fet de ser el traductor de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

26 thoughts on “Fronts oberts

  1. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Tinc moltes ganes de llegir “Aigua bruta”, és que això d’un filòleg fent investigacions amb un policia m’ha deixat intrigadíssima. A més tinc curiositat per la feina de diversitat lingüistica que promet l’autor. Petons!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aigua bruta em va agradar moltíssim, suposo perquè no m’esperava el que em vaig trobar. Un filòleg dogmàtic que pateix quan toca de peus a terra. Espero que t’agradi.

      Respon
  2. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Hola :)
    Pues es interesante la historia, me gusta muchísimo la novela negra y encima viene con un trasfondo lingüístico muy interesante para mí, ya sabes, esas cosas me gustan mucho. A la lista :) Una abraçada :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Un mes sin publicar ni prácticamente navegar !! llego con un ritmo muy bajo de lecturas . Espero no tardar en ponerme al día :-)

      Los libros no están traducidos y además son de los que cuestan de traducir. Lo de novela negra, en este caso i en la anterior (premio de novela científica) son solo el pretexto para fundamentar una historia y mover a los personajes en un entorno. El libro nos habla de lengua, lenguas y entornos. Si te decides empieza por Aigua bruta.

      Gràcies :-)

      Respon
  3. OffuscatioNo Gravatar

    Ya se te echaba de menos por estos lados. Yo sigo manteniendo algo alejada del género en que se enmarca la novela que nos traes hoy a este rincón. Supongo que son fases. Me lo guardo así pues para una futura ola de misterio. Gracias,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies Offuscatio, un petonet.

      No es un libro fácil para alguien que vive fuera de Catalunya, hay muchas cosas que se pueden escapar y quedar sin sentido, simplemente por falta de conocimiento real. Los dos que he leído del autor se han de leer desde el punto de vista de aquí, no para falsear la realidad, simplemente porque la conocemos. Las lenguas en cada país son un pilar importante y conocerlas bien y conocer sus lagunas y filtraciones ayudan a mantenerla viva. Y los problemas de comunicaciones, a veces, más allá de una lengua.

      Respon
  4. TizireNo Gravatar

    No pinta nada mal! La verdad es que me atrae lo que cuentas de este libro, así que me llevo el título a buen recaudo. 1beso!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El libro no está traducido y como le digo a Offuscatio puede ser un poco difícil de comprender para alguien que vive fuera de aquí. Yo desde aquí te animo a leerlo y a preguntarme todo lo que necesites saber.

      Gràcies :-)

      Respon
  5. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    M’apunto aquest autor (li acabo de passar l’Aigua bruta al meu marit per tal que quan passi per una llibreria el busqui).
    Serà per allò de la cosa lingüítica…
    Salutacions

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Sí, crec que és més encertat començar per Aigua bruta, així coneixes millor els personatges, encara que les històries siguin diferents A mi em van recomanar Aigua bruta quan vaig fer una ressenya d’un llibre d’en Camilleri traduït per l’autor. El vaig llegir sense saber que em trobaria i en vaig gaudir moltíssim.

      Espero que t’agradi.

      Respon
  6. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    Aquest tipus de novel·les m’agraden molt. Les trobo distretes.
    Començaré per “Aigua Bruta”, demà mateix.
    Gràcies, Quadern, bona ressenya!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Distreta, divertida però també hi trobaràs la visió d’una llengua en aparença rica però que cal cuidar per no embrutar-la massa.

      Ja em diràs si t’ha agradat!!!

      Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    ¡Hola! Ya sabes que la novela negra es un género que me gusta mucho , así que apunto al autor en mi lista porque, aunque tengo la lista hasta arriba, si encuentro traducida “Agua sucia”, seguro que me animo a leerla. Besos.

    Respon
  8. BotikaNo Gravatar

    Estic esperant que el tinguin a la meva biblioteca per llegir-lo, “Aigua bruta” em va agradar. Entenc que l’autor segueix la línia començada amb “Aigua bruta”.

    Respon
  9. ElfreelangNo Gravatar

    Aigua bruta me vaig llegir i cert em va entretenir força, la vaig llegir en un sospir….gracies per la ressenya ! a veure si em llegeixo també aquest

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aigua bruta el vaig llegir en un bon moment, em va sorprendre i agradar moltíssim. Aquesta segona part no m’ha convençut tant, però també està bé.

      Respon
  10. Olga XirinacsNo Gravatar

    Deu ser allò: “Qui Camilleri remena, els dits se n’unta”. En efecte, el gènere negre és contagiós, de llegir i d’escriure. I si aconsegueixes que te’n facin pel·li, fantàstic. Montalbano és immortal, perquè és l’ombra de Montalbán. Un rosari d’acòlits ben entrenats.

    Respon
  11. montselladoNo Gravatar

    “Tengui, tengui!” Jo també el vaig llegir després d'”Aigua bruta”. De fet, el vaig estar esperant perquè l’autor va dir que seguiria amb la saga i de seguida que el va publicar en vaig comprar un. I és que en Miquel Camiller és tan… peculiar 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top