El guardià invisible

Amb quatre mots: de lectura engrescadora, àgil (més enllà de la novel·la negra la seva lectura invita a gaudir d’un territori especial i ple d’encants, una bona excusa per anar a descobrir-los)
Recomanada per: la presentació engrescadora del llibre m’hi va encuriosir i, gràcies al sorteig que varen fer des de Nosaltres llegim he aconseguit poder llegir el llibre d’una manera tant ràpida. Gracies Nosaltres llegim i Columna per haver-ho fet possible.

 

El llibre
Títol original: El guardián invisible, 2013
Títol Traducció: El guardià invisible, 2013 Columna Edicions, Col·lecció Clàssica. Traducció Laia Font i Núria Garcia, pàg. 465
“Algú està assassinant adolescents i les abandona a prop del riu Baztan, sense marques d’agressió sexual, però sí amb un ritual macabre. La inspectora d¡Homicidis Amaia Salazar haurà de tornar a Elizondo, un dels racons més màgics del País Basc, d’on va fugir, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.”
El llibre és la primera part d’una trilogia, sembla ser que el segon llibre pot aparèixer a finals d’any, “La segunda, Legado en los huesos, ya está escrita y aparecerá a finales de año y de la tercera, Ofrenda a la tormenta, ya tiene el croquis…” (perdoneu, no tinc guardat l’enllaç). Els productors de Millenium, de Stieg Larsson sembla que han adquirit la trilogia per portar-la al cinema, tot un bum, tot un èxit. A això, cal afegir-li el fet d’haver sortit simultàniament en diferents idiomes alhora i d’anar acompanyada d’una espectacular campanya mediàtica. Una bona carta de presentació que caldrà seguir per mirar si les espectatives es compleixen.
El llibre ens parla de dues històries, la part professional i la part personal de l’agent Amaia Salazar. En un primer pla ens trobem amb la investigació d’una sèries d’assassinats, la part més estàndard del gènere, encara que s’hi incorporen elements màgics o llegendaris que la fan especial. En un segon pla, i sempre lligada a la investigació, descobrirem la vida i el dolorós passat de la protagonista. La relació d’aquestes dues històries i sobretot el magnífic ambient de la zona de Baztan omplen la novel·la d’atractius.
És una novel·la àgil, engrescadora, d’aquelles que t’atrapa de seguida, que et costa deixar de llegir per la facilitat que té l’autora d’obrir sospites, al mateix temps que obre ferides a la protagonista. La rapidesa dels fets, diversos assassinats en pocs dies, els girs argumentals que fan dubtar al lector en més d’una ocasió, les intenses i conflictives relacions familiar, aquest potent matriarcat Salazar, la intel·ligència i les pors que acompanyen a la protagonista, i sobretot, la presència constant d’aquest exuberant, agrest,i inhòspit però en certa manera acollidor paisatge, fan d’aquest thriller una bona lectura.
Un thriller que barreja l’objectivitat d’una investigació policial quan fa servir tècniques forenses, els ensenyaments apresos a l’FBI, o les pròpies deduccions lògiques d’un agent de policia, amb la mitologia i les llegendes en un escenari com el basco-navarrès de la vall de Bazan. Dos mons d’entrada antagònics que l’inspectora viu en paral·lel, que s’apropen però no arriben tocar-se mai. I tot això, barrejat amb una enorme càrrega emocional, fruit d’un dolorós passat que anirà aflorant de mica en mica al llarg de tota la investigació. Un passat que pesa, fa mal, al qual mirarà d’enfrontar-s’hi, encara que no pugui fer-ho amb la mateixa força i decisió que la durà ha trobar l’assassí de la vall.
Ara bé, tot el que guanya la novel·la en addicció i suspens ho perd, al meu parer, en la manera de resoldre alguns dels aspectes importants al final del relat. Dóna la sensació que un cop resolt l’aspecte purament d’investigació criminal, -descobrir l’assassí- els altres temes, tant els personals com els màgics ja no tinguin sentit o simplement perdin importància. I segurament per això, l’escriptora els aparca tot esperant la segona part (ja escrita) com apunten en alguna ressenya, o simplement no els ha volgut allargar, tallant-los pràcticament en sec, en unes  escasses frases. En tot cas, deixa al lector una mica astorat. Elevar l’element màgic a real pot ser perillós, així, talla d’una manera poc màgica amb el mite del creïble basajaun (una llàstima). O acaba d’una manera poc clara molts aspectes de la conflictiva relació que manté amb la seva germana gran (s’han d’explicar certes coses, crec). Haurem d’esperar la segona part, suposo.
No ha estat fins el final del llibre que he descobert la presència, sempre agraïda, del vocabulari. Una escassa dotzena de mots en basc que, si no els coneixes d’entrada, no t’impedeixen seguir la lectura, ja que es descriuen en la narració o són clarament deduïbles. Aquest vocabulari li dóna més força al conjunt, ja que són mots amb una forta càrrega dins la narració, ajuden a ubicar-la al territori, a les tradicions i a la seva gent. No només el bajajun “senyor del bosc” o la belache (bruixa), parlo també de aita (pare), amona (àvia) i sobretot ama (mare) que formen el pilar de la part emocional de la protagonista. Tot un encert per part de l’autora que, segons sembla, no parla basc.
El guardià invisible és un llibre amb els al·licient suficients per fer-vos passar una bona estona.
Dolores Redondo Meira (Donostia, 1969)

dolores-redondoVa estudiar dret i durant alguns anys es va dedicar al negoci de la restauració. Va començar escrivint històries curtes i contes infantils. L’any 2009 va publicar “Els privilegis de l¡àngel”, la seva primera novel·la.

Pàgina web de l’autora, aquí
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

36 thoughts on “El guardià invisible

  1. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    És curiós el que ha passat amb aquesta novela: ha nascut amb estrella. Des del primer dia tothom en parla moltíssim d’ella i en parla amb molta expectació tot i que no s’hagi llegit. Però el més important és que les ressenyes també són boníssimes. Crec que hi ha llibres i autors que brillen des del primer moment, que s’inicien amb molt bon peu i bona sort, que cauen bé des de l’inici, sense llegir-los. I que després, en llegir-los, no ens desenganyen i això encara té més mèrit.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      L’espectacular màrqueting hi té molt a veure i això em fa arronsar el nas moltes vegades, per això sóc partidària de deixar distància entre la publicació i la lectura, en aquest casos. Però m’ha tocat en el sorteig i no li he fet cap lleig. Sincerament, tret de quatre coses puntuals és un llibre molt engrescador de llegir i això sempre s’agraeix. Crec que t’agradarà.

      Respon
  2. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    La tinc anotada per les bones resenyes que he anat llegint. I ara amb la teva resenya tinc més curiositat, sobretot per aquesta màgia que t’ha deixat astorada sense desenllaç.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      En el conjunt és una bona història, llàstima d’aquest final tan ràpid, per això dic que m’ha deixat astorada, ho podia haver deixat més obert o millor tancat (pel meu gust)

      Respon
  3. TizireNo Gravatar

    Me apetece muchísimo leer este libro, ya que las reseñas van todas en la misma línea y confirman que es una lectura adictiva y bien hilada. Sin embargo, agradezco que señales algunos aspectos que no te han convencido y que no he visto en otras reseñas, pues puedo hacerme una idea más global de lo que me depara esta historia. 1beso!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Creo que te puede gustar. Las lecturas siempre son muy subjetivas y a mi como termina cietos temas no me ha terminado de gustar, pero en conjunto es una novela que atrapa y tiene un buen ritmo. Ya nos contarás.

      Respon
  4. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Tengo ganas de leer este libro, me gusta la novela negra pero a veces me pasa coo con la histórica, que si no voy sobre seguro elijo mañl y es un desastre. Este libro, sin emabrgo, parece tener todos los elementos para convertirse en una lectura entretenida. Una abraçada 🙂

    Respon
  5. OffuscatioNo Gravatar

    Muy buena reseña. En todo caso, es precisamente esa combinación de lo real con la fantasía que me retrae a la hora de elegir la novela como futura lectura. Y tu misma lo señalas al final del texto. Un hecho que todavía no había encontrado en ninguna otra reseña. Se agradece la aportación de un nuevo punto de vista. Un beso,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No todos leemos el mismo libro y no a todos nos atraen los mismos aspectos a destacar, pero la verdad es que el final es demasiado ràpido y en cierto modo deja temas por resolver o los resuelve en un plis no acertado para mi gusto. Aquí realidad y mito forman parte de toda la novela, està bien.

      Respon
  6. JaumeNo Gravatar

    Fa pocs dies va entrar a casa, em va costar molt decidir-me, però al final va caure… ara, espera el seu torn, que després de llegir els teus comentaris, suposo que arribarà aviat.

    Salut!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Els llibres tan mediatics acostumo a rebutjar-los d’entrada, però aquest em va atreure per diferents aspectes i un d’ells va ser l’escenari. Per això vaig participar al sorteig i per sort em va tocar. Una lectura àgil i entretinguda, espero que t’agradi.

      Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    A mí también me ha gustado esta novela, ha conseguido sorprenderme porque no decae en ningún momento el interés, aunque es verdad que el final es un poco apresurado. Ya veremos qué pasa en la segunda parte. Ah¡ también me ha gustado mucho la anterior que leí, “Cuatro días de enero”, a ver si me pongo con las reseñas. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ya ví que lo estabas leyendo y también supuse que te gustaría.

      “Cuatro días de enero” me costo ponerme con el libro, me daba pereza y eso que me lo recomendo una amiga, buena lectora. Me gustó bastante, hay dos continuaciones “Cinco días de octubre” y “Siete días de julio”, yo todavía los tengo pendientes.

      Respon
  8. BotikaNo Gravatar

    Una altra més que m’apunto, tot i que el deixar coses a mitges no m’agrada gaire, ja em va passar amb Toni Hill i “El verano de los juguetes muertos” i demés. M’agrada molt la novel·la negra propera, l’escandinava no m’acaba de fer el pes.

    Respon
  9. mafaldasNo Gravatar

    Conocía el libro pero no había leído ninguna reseña hasta ahora y has despertado mi curiosidad. Las novelas de este tipo me encantan y si tiene como marcho Baztan tiene muchísimos puntos a su favor. Otro más para la lista.
    Musus.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo n’he llegit pocs…

      Si vols, pots aventurart-te amb Bilbao-New York-Bilbao d’en Kirmen Uribe (tinc la ressenya per si la vols llegir), té una estructura diferent a les novel·les clàssiques, igual fa més per tu… però no ho sé. 🙂

      Respon
  10. mientrasleoNo Gravatar

    a mi me gustó esta historia. No tanto como la ponen? seguramente. Pero está muy bien llevada mezclando la saga familiar y la novela policiaca. Posiblemente por eso creo que es mas para lectoras que para lectores.
    Pero es apreciación personal mía
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No había pensado en que fuera una lectura pensada más para lectoras, no sé, me gustaría pensar que no.

      El bum mediático me asusta, pero he de reconocer que en este caso (salvo alguna cosa) se trata de una novela que engancha y se lee muy bien.

      Respon
  11. Gregori SamsaNo Gravatar

    No coneixia l’autora
    En tot cas, escriure una història pensant que tindrà una segona part, té els seus riscos
    Aquest gènere és ple de llocs comuns i punts recurrents, s’ha de tenir molt ofici i un esrtil molt personal per poder sorprendre i captar el lector
    En principi, té bona pinta (la novel·la i l’escriptora)

    salut i peles

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      La primera, és una novetat, hi ha forces elements nous pel gènere i sap atrapar al lector. Ja veurem com s’ho fa en les dues que queden, si dóna un gir per no caure en la repetició o segueix amb els mateixos esquemes. Com dius, els riscos hi són.

      Respon
  12. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola bonica!
    He estat uns dies fora (he tingut el marit a l’hospital) i ara que ja hem tornat a casa he vist que acabes de llegir una de les que tinc pendents i a punt de llegir. Tothom en parla molt bé i si a tu t’ha atrapat des del principi això és una garantia! Quan la llegeixi torno i et dic què m’ha semblat.

    Petonets

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Espero que el teu marit ja estigui bé, això dels hospitals… 🙁 Ànims!

      Crec que t’agradarà, enganxa des del principi, és una lectura molt entretinguda i en molts aspectes ben feta.

      Respon
  13. TrotalibrosNo Gravatar

    Té molt bona pinta!! Fa dies que m’el miro i encara no m’he topat amb cap ressenya negativa! Me’l apunto, m’agrada molt el que es diu d’aquesta novela!
    Una abraçada

    Respon
  14. PerkinsNo Gravatar

    Holaaaaa! Jo me l’estic llegint ara i la veritat és que a vegades se’m fa una mica pesada…. I aquest marit tant perfecte….. Espero acabar-la…. M’ha agradat molt la teva ressenya. Petons!!!!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Això del marit perfecte… existeix??? 🙂 Tens raó, no no és massa creible.

      A mi em va enganxar de seguida, sap mantenir el suspens i els ritmes correctes, en el meu cas no la vaig trobar pesada. Espero llegir la ressenya!!!

      Respon
    • PerkinsNo Gravatar

      Hola Carme, ja l’he acabada. Al final em va enganxar bastant però com dius hi ha coses que queden una mica a l’aire, no??? I em continua txirriant el marit perfecte, comprensiu i estable emocionalment. No obstant , llegiria una segona part… 🙂

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top