La noia del tren

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases. En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells. Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou. De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.

quadern-de-mots-la-noia-del-trenLa noia del tren és un thriller de suspens, d’aquells que et mantenen enganxat en la lectura, on res és el què sembla i ningú és, ni tan innocent, ni tan bo, ni tan culpable com el que aparenta. On la vida real i la que un voldria es barregen, on la imaginació es posa al servei del desig de ser feliç, on l’engany i la mentida, la culpabilitat i la desfeta emocional entren en la vida de cadascun dels personatges en una mena de joc perillós d’imprevisibles conseqüències. I on, un assassinat, acabarà de lligar la trama i durà al lector a seguir la història que aquesta noia del tren brillantment ha destapat.

La rutina, i en certa manera la monotonia d’un viatge diari en tren per anar de casa a la feina i tornar, poden esdevenir el motor per generar una història inventada que creix i s’alimenta a mesura que el viatge és repeteix. Esperem, inventem, creem i ens il·lusionem amb la gent anònima que veiem cada dia, de la qual ho desconeixem tot, i per això fantasiegem i construïm segons la nostra “voluble” voluntat.. Així, la Rachel, que ara fa un viatge diari en tren –cap enlloc- s’inventarà la vida d’un matrimoni jove que veu cada dia des de la finestra, just quan el semàfor atura el tren durant pocs minuts. Moment que aprofita per seguir alimentant la història d’aquest  matrimoni que viu al costat d’on ella, no fa massa temps, havia estat feliç.

La noia del tren parteix d’aquest viatges diaris en tren, per això, els seus capítol estan dividits en forma de diaris -de viatge- fragmentats en dues parts, matí i tarda, com les anades i vingudes de la seva protagonista. La Rachel n’és la narradora principal i la protagonista del relat, una dona emocionalment molt fràgil que mira de sobreviure al seu divorci i a la pèrdua de la feina gràcies a l’alcohol i a la rutina diària d’un viatge en tren que la du a somiar per oblidar. S’inventa la vida feliç d’algú que no coneix, mentre la seva s’alimenta de mentides i males decisions per l’urgent necessitat d’omplir una existència que ha tocat fons. Entremig dels capítols de la Raquel, l’autora hi col·loca brillantment, el punt de vista de dues dones més, la Megan i l’Anna, que serveixen per anar teixint la trama a base de girs argumentals, sorpreses i noves incògnites que tenen atrapat i, moltes vegades, descol·locat, al lector.

La trama fa un gir quan es descobreix un assassinat, caldrà trobar-ne l’assassí i la Raquel, entre viatges, gintònics i forats de memòria -que caldrà omplir- anirà lligant caps i descobrint, no només qui és l’assassí sinó també la realitat de la vida de tots els qui l’envolten. Hawkins ha escrit un thriller intel·ligent i mordaç que ofereix una visió de 360 graus del desig, l’amor, el matrimoni i el divorci., diuen a Good Housekeeping, jo també hi afegiria un altre gran tema, la maternitat. Una maternitat que presenta diferents cares, la desitjada, la no trobada o la rebutjada i totes, marquen la vida de les tres dones del relat. L’espiral de decadència i la pèrdua d’autoestima que viu la Rachel recau, principalment, en la manera d’assumir tot el que gira al voltant de la parella. Fins que no ha pogut obrir els ulls després de tocar fons, no ha sabut veure com la seva vida s’alimentava, a l’igual que la què inventava des de la finestra del tren, de l’engany, o pitjor encara, de l’autoengany.

La noia del tren té tots els ingredients per atrapar al lector, una intriga creixent, uns personatges creïbles – malgrat que a vegades actuïn de forma que podem arribar a qüestionar-, una ambientació palpable als ulls del lector, un ritme quasi constant fins i tot en els moments més tensos, uns girs que alimenten la tensió i una presencia constant del tren com a element clau i desencadenant de tot el relat. Una bona lectura.

 

El llibre: La noia del tren, 2015 pàg. 461
Autor: Paula Hawkins
Traducció: Imma Falcó
Editorial: La Campana

×

4 thoughts on “La noia del tren

  1. BotikaNo Gravatar

    Aquest ja el tinc apuntat 😉 falta trobar-li el moment. Fins ara tot el que he llegit sobre aquest llibre és bó, espero que no decebi.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top