Las golondrinas de Kabul

Un carcelero amargado que se deja llevar por la desgracia familiar, un universitario sin empleo, atrapado por la violencia retórica de los mulás, y dos mujeres a las que la realidad condena a una desesperada frustración, forman un fondo cuadrangular psicológico y literario desde el que Yasmina Khadra se adentra en el drama del integrismo islámico.

quadern-de-momts-las-golondrinas-de-kabulLas golondrinas de Kabul és una novel·la dura perquè dures són les històries que s’hi expliquen. Una ficció que pretén mostrar-nos la crua realitat d’un país sotmès a l’integrisme dels talibans, en una narració que ens dibuixa una terra i una gent condicionada per la misèria, la por i la soledat. Yasmina Khadra és el pseudònim femení que utilitza l’excomandant de l’exercit argelí Mohamed Moulesshoul. Durant deu anys va haver d’amagar la seva identitat per poder narrar sense aixecar sospites i així poder denunciar, a través de les seves novel·les, el drama que es pateix al seu país.

Las tierras afganas no son sino campos de batalla, arenales y cementerios. Las oraciones desmigajan entre la furia de la metralla; los lobos aúllan a la muerte todas las noches; y el viento, cuando se alza, traspasa la salmodia de los mendigos al graznido de los cuervos.

(..). aparece Kabul… o lo que de ella queda; una ciudad en estado de descomposición avanzada. (…) Los escombros de las fortificacions han alcanzado las almas. El polvo ha cubierto de tierra los huertos, ha cegado las miradas y puesto cemento a las ideas.

Dues pàgines, a títol d’introducció, acosten al lector a l’escenari del relat i apunten els colors, el ritme i la vida del què i de qui ens podem trobar. Una novel·la que, partint d’aquesta atmosfera asfixiant i un ritme pausat encarregat de dibuixa una angoixant trama, ens mostra un país derrotat i reprimit on la gent ha d’aprendre que per sobreviure li cal lluitar primer interiorment.

A través de la història i la mirada de quatre personatges Ysamina Khadra ens mostra les misèries de la ciutat de Kabul, una ciutat destruïda, bruta i polsosa que sembla haver perdut la vida. I uns habitants oprimits per la calor, la misèria i el fanatisme religiós que veuen com cada dia les seves vides es consumeixen darrera un burca o simplement per la soledat interior que els consumeix.. Una ciutat sense alegria, sense nens al carrer ni comerç, on el ritme el marquen les execucions públiques en forma de cruels lapidacions, els discursos dels imans i el record d’un passat on la vida tenia esperança i futur.

De la mà de dos matrimonis molt diferents: un carceller amb la seva dona malalta i una parella universitària, ara sense feina, viurem la realitat d’unes vides sotmeses al fanatisme, la repressió, la religió i els costums imposats pels talibans. Quatre personatges que, des de mirades diferents, ens mostren la lluita individual de cadascun d’ells per sobreviure, en una pugna interior entre el bé i el mal, entre la víctima i el botxí, entre els pensaments i les decisions que els han de conduir a trobar, si poden, la millor manera integrar-se a la societat dels talibans. El viure i el sobreviure, el rebuig i la resignació, la lluita i la submissió de quatre vides segrestades per la misèria, les covardies, les desil·lusions i el fracàs vital, marcades per la tragèdia i la soledat, paràmetres que sobrepassen, tots ells, el país i la ciutat pel seu caràcter universal ja que formen part de la pròpia condició humana. I les dones, com passa en la majoria de països islàmics, els hi tocarà la pitjor part, vides sotmeses i anul·lades des del moment en que l’enorme vel els hi fa perdre la visibilitat al món.

La prosa atractiva, senzilla i descriptiva, la mirada atenta als sentiments més profunds dels protagonistes, als quals no jutja i sí mostra magníficament bé, atrapa al lector -m’atrapa- i fa que, malgrat la repulsió i incomprensió que puguem sentir pels fets narrats, per la història, no puguem deixar de llegir. És una bona i aconsellable lectura amb un final, però, que no m’ha arribat a convèncer.

 

El llibre: Las golondrinas de Kabul, 2002 pàg. 167
Autor: Yasmina Khadra
Traducció: María Teresa Gallego Urrutia
Editorial: Alianza Editorial

×

 

4 thoughts on “Las golondrinas de Kabul

  1. bruixetaNo Gravatar

    Una mica dura si que sembla…. El fet de que sigui real, o basat en fets reals que passen per aquelles terres, fa que em sigui molt atractiva, encara que no sé si ara mateix és el millor oment per llegir-le. La tindré en compte per més endevant

    Respon
  2. ElfreelangNo Gravatar

    sembla ser una molt bona novel.la pel que ens expliques , jo me l’anoto per temps millors ara curulla de feina no tinc temps

    Respon
  3. GlòriaNo Gravatar

    Gràcies per la teva acurada ressenya, però aquest no me’l apunto, aquest tema amb neguiteja molt.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top