Stoner – John Williams

“William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d’Agricultura, a Columbia. Aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. “

quadern-de-mots-stonerEl plaer de llegir, a vegades, arriba amb llibres com Stoner, lectures plàcides d’aquelles que s’assaboreixen pàgina a pàgina sense aparentment massa soroll però que venen carregades de força i eficàcia narrativa. Stoner és la vida d’un personatge normal que se’ns presenta gris, d’aparença dèbil, singular i que malgrat aquesta poca predisposició a enganxar al lector aconsegueix seduir-lo i deixar-lo meravellosament atrapat.

L’Stoner, aquest home aparentment invisible i irrellevant només vol una vida senzilla, treballar com a professor universitari, formar una família i omplir el seu temps lliure estudiant literatura anglesa. Només vol que el deixin fer, viure feliç, i per això, és capaç d’amollar-se a les situacions més complicades o cruels que se li presenten, i sortir-ne a base de deixar passa el temps, fer alguns canvis en les rutines i acceptar una que altra renúncia. I aquesta singular resignació en forma d’apatia –que en el fons no ho és- en ocasions desespera al lector que gustosament l’ajudaria a donar un cop a la taula o l’animaria a deixar-se portar per la ràbia. I el lector es desespera encara que comprengui que precisament aquí rau la seva fortalesa i el seu caràcter.

En John Williams ens porta un personatge que, des de l’humilitat, aconsegueix sobrepassar el paper de personatge novel•lat de ficció per esdevenir una persona ben real, com ho podríem ser, en ocasions, algun de nosaltres. Una vida monòtona, rutinària i poc seductora, plena de clarors i ombres que viu entre la buidor i la plenitud, la felicitat i la malenconia, la resignació i una certa rebel•lia. Una existència gairebé plana amb punts d’inflexió prou importants com per proporcionar-li una vida relativament feliç, des de l’honradesa i la coherència de qui fa el que creu millor, amb errors inclosos, intentant en tot moment no fer mal als altres. D’aquesta manera, canviar els estudis d’agricultura per literatura, el feliç adulteri o la connexió amb els alumnes, compensen els sotracs del fallit matrimoni, el fracàs com a pare o les lluites internes del departament universitari.

Així, la força del llibre és la mateixa vida de l’Stoner però també aquesta capacitat de l’autor per condensar en 240 pàgines tota una vida, i fer-ho, d’una manera excel•lent i entretinguda, amb una prosa que manté la mateixa essència senzilla del seu protagonista.

 

Hay guerras, derrotas y victorias de la raza humana que no son militares” (pàg 38)

I la vida, en definitiva, és aquesta “guerra” plena de victòries i derrotes que tant ens fa gaudir com patir.

 

Què atrapat?

Una novel•la que atrapa malgrat aquest argument aparentment simple, que sedueix per la tendresa i empatia que el lector manté en tot moment amb el protagonista i que s’engoleix amb el plaer de qui té un bon llibre entre mans.

Un relat que atrapa en el mateix moment en que som capaços de dibuixar mentalment l’ambient terrós, fred i gris de la vida a la granja familiar. Aquesta atracció ens arriba just al principi i ja no la deixarem fins el final.

Amb el ritme correcte que ens permet resseguir al detall tota una vida, la que per alguns és la monòtona existència del seu protagonista i la que per altres, com el mateix Stoner, una vida que en conjunt ha estat prou satisfactòria, malgrat el grapat de males experiències, tant personals com professionals.

Totes les ressenyes que he llegit coincideixen a assenyalar que ens trobem davant d’una obra mestre, d’un clàssic, un llibre excepcional precisament per la seva aparent senzillesa. Una molt bona lectura.

 

El llibre: Stoner,1965 edició 2012 pàg. 240
Autor: John Williams
Traductor: Antonio Díez Fernández
Editorial: Ediciones Baile del sol

×

4 thoughts on “Stoner – John Williams

  1. bruixetaNo Gravatar

    L’he tingut a les mans un parell de vegades i sempre he acabat deixant-lo. No havia llegit cap ressenya i desprès de llegir la teva, crec que a la tercera serà la bona.

    Respon
  2. CarmenNo Gravatar

    Lo leí y reseñé hace un par de años y me pareció magnífico. Ya en su momento me extrañó que no tuviese esta novela un mayor reconocimiento. El hombre invisible, un Bartleby sin ambición, sin futuro, sin iniciativa. Siempre a la sombra y cediendo ante los deseos de los demás. Stoner es de esos personajes que se quedan con uno para siempre.
    Bicos,

    Respon
  3. ElfreelangNo Gravatar

    Et faré cas i me l’apunto a la llibreta de llibres per a llegir, si tu dius que és una obra mestra m’ho crec a ulls clucs !

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top