Els peixos no tanquen els ulls

Amb quatre mots: tendre però no sentimental. Intimista.  (Una mirada al passat, a la infància, on les vivències seran part de la nostra experiència. El que s’ha qualificat com a novel·la d’aprenentatge).
Recomanada per: després de la bona impressió que em va deixar El pes de la papallona, havia de tornar a llegir alguna cosa de l’autor.
El llibre
Títol original: I pesci non chiudono gli occhi,  2011
Títol Traducció: Els peixos no tanquen els ulls, 2012 Edicions Bromera 2ª edició. Traducció Anna Casassas. Pàg. 115.
els-peixos-no-tanquen-els-ull-quadern-de-mots“Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al poble on va néixer, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor i justícia.”
Després de l’agradable descobriment de l’autor amb El pes de la papallona m’ha costat molt triar un altre del seus llibres. El plaer de la lectura encara em perdura, suposo que pel fet de tractar-se d’una novel·la que em va transmetre molts sentiments personals i records. Confesso que he començat un parell de llibres més de l’autor i no els he pogut acabar, no hi entrava. No ha estat el cas d’aquesta novel·la i per això faig la ressenya i en parlo.
Es tracte d’una petita novel·la que se l’ha qualificat d’aprenentatge ja que veurem, a través dels records, l’estiu d’un noiet de deu anys, i com aquest s’enfronta als quefers de la vida; l’amor, la família, la justícia, l’amistat, la venjança, els llibres… que l’ajudaran a créixer però sobretot l’ajudaran a trobar-se amb ell mateix Els records d’un estiu viscut fa cinquanta anys on la majoria de coses es comencen amb un sentiment de por, timidesa i fragilitat, on el què importa és fer-se gran encara que a vegades l’experiència sigui dolorosa o temerària: “El cos s’havia mogut o sigui que era veritat, calia que es trenqués” (pàg.59), calia una baralla, un enfrontament i uns dies de llit per deixar que el cos creixés. Una novel·la amb trets autobiogràfics, com passa en la majoria de l’autor i, on els esdeveniments socials com ara la postguerra o la marxa del pare a Amèrica seran, junt amb la senzillesa del dia a dia de la vida a un poble mariner durant unes vacances d’estiu, l’ambient i l’escenari per a la transformació personal.
Ara, amb 60 any, recorda aquell estiu i sobretot recorda com totes aquelles vivències el va enriquir, el va ajudar a fer-se gran, encara que per un nen de 10 anys les lectures, les baralles a la platja, el primer amor, les sortides a pescar o omplir el temps, no signifiquin propiament experiències sinó vivències d’unes vacances d’estiu. Escriure els records per no oblidar és el que fa l’home de 60 anys, però els records són molt selectius i a vegades compten més els detalls que recordar el nom de les persones. “Em fa ràbia mentre s’allarguen les pàgines no recordar el nom de la noieta. Cinquanta anys entremig no ho justifiquen” (pàg. 65) O sí, quan el més important són altres coses, com ara l’aprenentatge de les petites accions que ens han marcat.
Una narració tendra i gens sentimental, una prosa intimista i lírica que ja havia descobert a El pes de la papallona i que, inevitablement, transporten el lector a la infantesa, on tot es veu més gran, més fort i més complicat i on els petits però grans moments perduren per sempre i ens fan ser part del que som. Igual m’equivoco però m’ha donat la sensació que el nen que descriu l’adult des del record és massa adult per la seva edat, o simplement Erri De Luca constata que mirar enrere, transforma, deforma o exagera en certa manera el passat, els records i les vivències i les magnifica com una cosa vital de cadascú. I té la seva part de raó, per això encara recordem el que realment ens va importar o marcar, perquè la majoria de nens de deu anys – ahir i també avui – no reaccionarien d’una manera tan serena, reflexiva i adulta. En tot cas, és un llibre que ens fa mirar enrere i recordar la nostra infància a través d’una altra, i això sempre està bé.
“Aquell trosset d’estiu de fa cinquanta anys, contemplat a través de l’objectiu de la distància, s’amplia. No tan sols des de dalt d’una muntanya, sinó també en un microscopi es descobreixen horitzons.” (pàg. 104)

 

“Com que no sabia preguntar, em quedava erera. Veia com els altres corrien sobre els signes i jo queia al precipici. La descoberta de la inferioritat serveix per a decidir què ets. La vaig acceptar sense humiliació, només l’havia d’admetre.”(pag. 18)
 “Llegint, es troben frases sísmiques.” (pàg. 35)
“Avui sé que el cos es transforma segons l’ús que se’n fa, amb lentitud d’arbre. El meu l’han travessat formes diverses fins el penja-robes que és ara. A deu anys creia en la veritat a cops. L’irreparable em semblava útil.” (pàg. 48)
“El cinema italià de la postguerra em va ensenyar a mirar, almenys tant com les veus de les dones de Nàpols em van ensenyar a escoltar. (…) Aquell cinema era així, fulminava l’instant amb una visió, més germana d’un vers d’un poema que no d’una frase amb prosa.” (pàg. 69)
Erri De Luca (Nàpols, 1950)
Erri-de-luca-quadern-de-motsEscriptor i traductor. Autodidacta. Considerat un del millors autors italians de tots els temps. És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre.

31 thoughts on “Els peixos no tanquen els ulls

  1. OffuscatioNo Gravatar

    Hola. ¡Bienvenida de vuelta! Tal como tú, yo también estoy medio desaparecida; pero, como traes a un autor al que tengo pendiente, me he pasado a leer tus impresiones. ¿Crees que debería empezar por alguno en especial? Muchas gracias.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola!

      Sí, he estado medio desaparecida, he leído un poco pero no me apetecía hacer reseñas y sin ganas no me gusta hacerlas.

      Descubrí Erri De Luca en “El pes de la papallona” y me impresiono mucho, si no lo has hecho lee mi reseña o busca información para hacerte una idea. De las dos que he leído del autor te recomiendo con la que empecé. El tema del hombre y el animal, la lucha y el respeto que se establece entre un cazador y un rebeco, los códigos implacables de la montaña vistos por dos seres diferentes pero con semejanzas.

      Respon
  2. LleixesNo Gravatar

    Doncs no tardis a llegir del mateix De Lucca, “Tu, meu” i “El dia antes de la felicidad”.
    Des de que he descobert aquest autor, que no tinc ulls per cap d’altre. Imprescindible. Impressiona com crea bellesa amb quatre paraules.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      En les ressenyes que he llegit hi ha qui diu que el dels peixos és el llibre bessó de “Tu, meu”, en prenc bona nota i si el trobo continuaré amb aquest. Sí, una prosa gens densa i carregada d’imatges.

      Respon
  3. mientrasleoNo Gravatar

    Tengo El peso de la mariposa, y llego y veo otro título atractivo y comentarios de lectores ganados por el autor.
    Gracias, hay que leerlo
    Besos

    Respon
  4. BlancaNo Gravatar

    M’agraden els llibres que tenen un caràcter intimista. Prenc nota dels dos que comentes.
    Fa unes setmanes vaig llegir “Tu, meu” i va ser un magnífic primer contacte amb aquest autor.
    Una abraçada

    Respon
  5. ElfreelangNo Gravatar

    No sé què em passa aquest any i ara a l’estiu també he llegit ben poc agraeixo i aplaudeixo les teves fantàstiques ressenyes a veure si així quan recuperi les ganes de llegir tinc on anar a cercar recomanacions literàries

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo també estic llegint poc i, evidentment, no m’obligo a fer-ho, ja arribarà el temps de tornar-nos-hi a posar.

      Passa i tria sempre que vulguis.

      Respon
  6. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    De de Luca només he llegit una mica de poesia, descoberta gràcies a una amiga italiana. Sempre he volgut llegir alguna de les seves novel.les, però tenia por de que fossin massa metafòriques. Ara que llegeixo la teva ressenya, pot ser m’animaré amb aquesta o amb “El pes de la papallona”. Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Només he llegit dues de les seves novel·les però crec que més que metafòric es tracte d’una prosa poètica, on els sentiments són molt importants, intimista, delicat sense ser ensucrat. Crec que et pot agradar.

      Respon
  7. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Creo que es algo generalizado, en mi caso por estar hasta arriba de trabajo, no me da tiempo a blog ni a nada, mira cuando aparezco. El libro me lo llevo, das claves que hacen que me parezca una lectura ideal para mí ya desde el principio de la reseña, intimismo sí, sentimentalismo, no. Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Siempre eres bien venido, aparezcas cuando aparezcas y no te preocupes pero sobre todo no te sientas obligado ni a pasar ni a comentar. Ya ves que yo voy a un ritmo… hasta las tortugas reseñan más rápido.

      El libro creo que te gustará aunque no es de los “duros” que acostumbras a leer.

      una abraçada!!!

      Respon
  8. ToniNo Gravatar

    Un llibre que tenia pendent. Em va agradar molt El dia abans de la felicitat i havia llegit bones ressenyes d’aquest. M’abellia llegir-lo en italià i el vaig comprar per correu. El tinc fa alguns mesos esperant-me. La teua ressenya m’acostarà al llibre abans, de segur.
    Jo també tinc excés de feina i no sé quantes ressenyes pendents.

    Salutacions

    Respon
  9. Tot és una mentidaNo Gravatar

    Estic d’acord amb tot. Aquest llibre em va agradar molt. És d’aquells que subratllaries constantment per la quantitat de frases i sentències que tan bé li queden a l’autor.

    Respon

Respon a Botika Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top