esgarrinxar || 2. Esgarrapar, fregar amb les ungles.
“EL sol de cap al tard s’entossudia a quedar-se, i esgarrinxava el cel que sagnava.” (pàg. 37)
“Un llampec va esgarrinxar el cel i un tro llunyà espetegava.” (pàg. 103)
Sílvia Alcàntara – La casa cantonera
Quan era petita, a casa, aquesta paraula “esgarrinxar” la fèiem servir quan ens fèiem una rascada amb els herbes o esbarzers. “M’he fet una esgarrinxada” amb les ungles també, però no tant, amb els ungles dic esgarrapar.
M’encanta aquesta paraula. És tan gràfica!
Jo també faig servir la paraula per referir-me a rascades poc profundes que et fas amb arbusts i esbarzers. Quan he vist la paraula he pensat igual que montsellado, és molt gràfica. L’afegeixo a la llista de paraules preferides!
Jo de petita (i no tan petita) sempre duia les cames esgarrinxades, d’esbarzers i altres herbes que corrien per la muntanya. per això que algú esgarrinxi el cel és més que sorprenen, jo diria que quasi bé màgic. És si més no una bonica imatge.
Gràcies, Carme, Montse, MBosch
Deixa un comentari