Mesa reservada – Vis Molina

M’arriba el llibre per casualitat, fruit d’un feliç error, i si no hagués estat així segurament no l’hauria llegit. Gràcies. El primer que penso al fullejar-lo és que jo ja havia llegit un llibre amb el mateix títol Taula reservada, un bon recull de contes de la Dolors Borau, on el menjar n’és el protagonista. Després d’esperar ben be un parell de mesos en començar-lo, l’he anat llegint a poc a poc, per gaudir, si més no, de la seva primera part.

El llibre està ambientat en el món de l’alta cuina, en un restaurat fictici de Barcelona, l’Apium, amb 3 estrelles Michelin. Un món que presenta dues cares molt diferents, la sofisticació i posada en escena de tots els qui hi treballen, xef, sommelier, cuiner, pastisser o barman i la vida de tots ells fora del restaurant.

Per això, mentalment, he dividit el llibre en dues parts. La primera dins el restaurant on, mentre se’ns presenten els personatges, podrem conèixer d’una manera molt rigorosa i fins a cert punt analítica, quin és el funcionament real d’un restaurant d’alta cuina. Qui, com jo, no hi ha anat mai, resulta curiós, atractiu i en molts aspectes fins i apassionant, gràcies sobretot al fet d’incloure molts detalls, tant d’estètica com de funcionament, sense que aquests resultin feixucs de llegir ni seguir. En una segona part, l’autora passa el protagonisme del relat al mateixos personatges però ja fora de seu lloc de treball, persones amb vides que res tenen a veure amb el paper que juguen al restaurant. I aquí, és on el llibre resulta més coix i no acaba de convèncer. Malgrat això m’ha agradat llegir-lo, llàstima que no ha sabut treure-li més partit a la història.

L’autora va passar dos anys “als fogons” de restaurant com Via Veneto, Abac, Tickets o el Celler de Can Roca, per conèixer de primera mà quin és el ritme de treball i el seu funcionament i, sense dubte, es nota. Com a curiositat al final del llibre s’inclouen algunes receptes de Pierre de Pollignac.