Amb quatre mots: amena, trista, dura, colpidora (fa ràbia que fets com aquests pugin ser reals, m’han entristit, però, formen part de la història i s’han d’explicar, ha de quedar constància de la brutalitat que pot comporta el fanatisme)
Recomanada per: agafada dels llibres recomanats a la biblioteca de Sant Quirze del Vallès
Literatura juvenil: Encara que és un llibre per a tots els públics, està adreçat especialment al jovent ja que està editada per Estrella Polar. La seva estructura fa que es llegeixi molt bé. I veure, ni que sigui una part de la Història, des del punt de vista d’un nen, sempre pot resultar interessant. Us el recomano.
L’autora es serveix de la mateixa Helga, una nena de dotze anys, per explicar-nos la seva història. L’Helga Goebbels, era una de les filles de Joseph Goebbels, Ministre de la Propaganda i Il·lustració del Tercer Reich, que va morir enverinada junt amb els seus germans pel seus propis pares, abans que aquests se suïcidessin.
El llibre està dividit en dues parts que es van alternant en els diferents capítols que dura la narració. Una part està formada pels records de l’Helga des de l’any 1936 fins als seus últims dies l’any 1945, quan tot just tenia 12 anys. La segona part escrita en forma de diari per la mateixa Helga, ens explicarà com transcorren els últims dies dins el búnquer on es refugien la seva família i el que anomena oncle Adi, en Hitler.
Tots els records de l’Helga entre els 3 i els 12 anys són els records que qualsevol nen pot tenir; els jocs i les baralles entre germans, els berenars familiars, les vacances i, en els seu cas, la malaltia de la mare que canviarà molts dels tendres records de la nena. Entremig, l’Helga ens mostrarà el caràcter del seu pare, un home molt recte, estricte, inflexible i fidel a la causa nazi que es mostrarà, malgrat tot, sensible i tendre en alguns moments molt puntuals de la vida familiar. La família i en concret tot els fills petits, viure aïllats de la societat, en un món reduït i conduit pel pensament del pare, que viu aferrat a la causa nazi i al seguiment a ulls cluc del pensament de Hitler.
És un llibre fàcil de llegir i segueix el ritme estructurat i en certa manera monòton de qualsevol infant; els estudis, els jocs, els àpats. Però l’Helga i els seus germans no són nens qualsevol, viuen aïllats de la societat, en un món creat pel fanatisme del pare i l’aïllament consentit de la mare. No tenen amics, no es fan amb ningú de la seva edat, només amb el personal de servei que tenen a casa.
 |
| La família Goebbels |
A través dels ulls d’una nena com l’Helga, força intel·ligent per la seva edat, anirem veien, a pinzellades, els canvis que estan esdevenint en l’Alemanya nazi. Canvis que una nena no pot comprendre però que l’Helga en certa manera intueix i calla – per por al pare- i per no comprendre molts dels fets que li han tocat viure; misèria, nazisme, antisemitisme, por, guerra, raça, els misteris que amaga l’àvia, els secrets de la mare. Això és el seu món des de l’any 36 fins l’entrada al búnquer l’any 45. Ja dins el búnquer, monotonia, por i nervis que li serveixen per adonar-se que les coses no funciones com estan previstes, com deia el pare que passaria (la victòria). I els nervis dels grans passaran a l’Helga i a tots els seus germans. Fins arribar al tràgic desenllaç.
El menjar, o més concretament els berenar marquen el ritme dels capítols ja que gairebé en tots, l’Helga, ens fa partícips d’aquest dolç àpat, tot i que en molts casos pot arribar a ser un àpat trist, tens o fastigós, segons l’estat d’ànim o els esdeveniments que viu la nena. Dins el búnquer, els berenars es fan amb la presència d’en Hitler, un personatge que l’Helga ha après a suportar malgrat el rebuig i fàstic que sent en alguns moments, sobretot pel desfici i la golafreria amb que es menja cada dia el pastís de xocolata.
Ha estat una lectura plaent però m’ha trasbalsat quan he descobert que es tractava d’una història basada en fets reals. Una història real i dura, sobretot pel desenllaç final. Tota guerra és cruel però hi ha cops que la crueltat sobrepassa els límits, per això hi ha fets que costen molt de comprendre, sobretot com a mare.
Llegia en una ressenya que en certa manera l’Helga podria tractar-se de l’Anna Frank dels alemanys, podria ser, no ho sabria dir. Encara que la història barreja fets històrics amb relats inventats, el seu conjunt sembla apropar-se força als esdeveniments reals, si hem de fer cas a la documentació que tenia l’autora de primera mà. Cal destacar que l’Emma Craigie ha escrit una novel·la amb un realisme allunyat del dramatisme o sensacionalisme, fent així encara més creïble i real la trista història.
Cal destacar l’apartat del final de la novel·la titulat Qui és qui, on l’autora fa un repàs dels personatges que hi surten identificant els reals dels que no ho són. Hi ha també dues cartes, una escrita pel pare i l’altra per la mare de l’Helga, adreçades al fill gran, en Harld, que es troba presoner dels anglesos. Són cartes demolidores, fredes i al meu parer molt tristes que demostren que fins a quin punt la ment dels homes pot estar corrompuda per uns ideals perversos i malaltissos. M’han deixat glaçada.
Escriu la Magda Goebbels, la mare.
“Al món que vindrà després del Führer i del nacionalisme no val la pena viure-hi, i per aquesta raó he portat els nens també aquí. Són massa bons per a la vida que arribarà després de nosaltres, i un Déu misericordiós em comprendrà si jo mateixa els ofereixo l’alliberament.(…)
Harld, amor meu, et dono el millor que la vida m’ha ensenyat: ser fidel a tu mateix, fidel a la humanitat, fidel al teu país, des de qualsevol punt de vista.”
També n’han parlat el Blog petit, Devoradora de llibres entre d’altres.
Emma Craigie
Escriptora i professora.El llibre
Títol original: Chocolate Cake with Hitler, 2010
Títol Traducció: Pastís de xocolata amb Hitler ed. Estrella Polar, col·lecció La Via Làctia, 2011 Traducció Alexandre Gombau i Arnau Pàg. 206
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari