Etiqueta: novel·la negra
-
La dona de verd
—
per
Arnaldur Indridason (Reykjavic, 1961) Llegeixo una referència simpàtica que es fa del llibre de casualitat i em quedo amb el nom. I de casualitat fent el recorregut per la biblioteca un parell de dies abans que tanquessin per vacances em trobo amb La dona de verd al prestatge de recomanacions. L’agafo i me l’emporto.…
-
El camp del terrissaire
Andrea Camilleri (Sicília .1925) “…s’imposa com una de les obres més reeixides de la sèrie” Aquesta suggerent frase de la contraportada no la puc contrastar, aquest és el primer llibre que llegeixo de l’Andrea Camilleri i no puc valorar-la, comparant-la amb cap altra. D’entrada és una llàstima, ja que m’han sorprès força elements…
-
Natura quasi morta
Carme Riera (Palma de Mallorca.1948) Llegeixo el llibre amb moltes ganes. És un regal de la meva filla i això és una valor afegit. De tant en tant llegeixo novel·la negra, i m’agrada. Això de seguir pistes, d’embolicar-se la troca, de falsos sospitosos, mòbils poc clars… generalment són novel·les que atrapen als lectors.…
-
Aigua bruta
Pau Vidal (Barcelona.1967) Tots sabem què els rius no sempre porten l’aigua neta, però també sabem que l’aigua, què nasqué neta, es pot embrutir o embrutar de moltes maneres. Quan plou, l’aigua adopta aquell color terrós del fang, no fa lleig, neteja i alimenta, és necessari. Hi ha altres cops que som nosaltres qui…
-
Sota la pell
Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) Qui no ha llegit encara cap ressenya i, per aquelles casualitats que ens dóna la vida, s’ha trobat en aquest bloc buscant informació del llibre – encara que difícil, fa certa il·lusió pensar-ho – copio un trosset de la contraportada “Sota la pell és una novel·la negra i d’introspecció…
-
L’hipnotitzador – Lars Kepler
Lars Kepler , ( pseudònim d’Alexandre Ahndoril i Alexandra Coelho, Suècia ) El gris del cel, el fred, la neu, la pluja o el plugim, un mirar sempre per la finestra, el temps en definitiva, marquen les dues novel·les sueques que he llegit fins ara. Genial, m’agrada. L’hipnotitzador atrapa des del principi, només costa una mica…
-
La princesa de gel – Camilla Läckberg
, ( Suècia, 1974 ) La novel·la és ficció, però adonar-se que una societat avançada, cívica, moderna, freda i intel·ligent com la sueca pot arribar a tapar les vileses de la perversió simplement per callar les veus del “què diran, què pensaran” és si més una sorprenen. Novel·la policíaca que sap combinar els problemes dels…