La cantonada i altres històries – Jordi Serra i Garrido

Amb quatre mots: petites i denses històries, ben escrit (les cantonades són llocs que ens poden sorprendre perquè no sabem què o qui ens podem trobar)
Recomanada per: l’Editorial Gregal m’ha facilitat el llibre. Gràcies.
El llibre: La cantonada i altres històries, 2013. Editorial Gregal, 163 pàgines.
Misto
La-cantonada-quadern-de-motsAnava a encendre’l però ara no recordo si sóc piròman, fumador, especulador, suïcida, cuiner, o si és el meu aniversari i no tinc ningú per dir-me que pensi un desig abans de bufar. Saps què, deixem-ho córrer. Malaguanyat.
 (pàg.85)
Aquest és un del 45 contes que podem trobar al recull La cantonada i altres històries d’en Jordi Serra i Garrido. Fa mesos que vaig llegir tots els contes i no ha estat fins ara, al fer-ne la ressenya, que l’he recuperat i rellegit. Per què he triat aquest i no un altre, senzillament perquè és un dels que tinc apuntats a la llibreta junt amb Arpegi, Ella, Pas, Penombra elèctirca…. Misto, és un dels que em va impactar quan el vaig llegir per primer cop. És del tipus de contes que, amb poquíssimes paraules és capaç de dir-nos moltes coses o simplement fer-nos pensar. I, l’interruptor que ens encén la capacitat de veure, obrir la ment i anar més enllà és tan subjectiu com el fet que a mi m’agradi Misto i a un altre lector no.
En La cantonada hi trobarem molt tipus d’històries i com sol passar sempre amb aquest tipus de llibres n’hi ha per a tots els gustos, uns ens agraden més, altres ens deixen indiferents i altres els haurem de rellegir o fins i tot pair. En la majoria, però, s’hi respira un aire feixuc de tristesa, soledat i malenconia, fruit, segurament, del tipus de personatges que hi apareixen o simplement pel rerefons de la petita història que ens descriu.
El recull comença amb un excel·lent conte, Ella, la història impactant d’una prostituta. Però segurament el que deixa més empremta al lector – en aquest cas a mi- és la sensació de que al final de la història o de les històries, la vida continua com si res, i el cop de puny a l’estomac o el buit que t’ha deixat la història, et sacseja i, encara que et faci mal (o precisament per això), no et deixa indiferent. I això és el que aconsegueix en Jordi Serra en un bon grapat de contes.
Dins del recull, ja cap al final, hi trobem el conte La cantonada que és el que dóna nom a tot el recull. Es tracte, novament, d’un conte trist magníficament ben escrit, ple de dolçor i tendresa. Una cantonada, que en aquest cas és física, on el nen espera cada dia la seva ració de felicitat. 
Però en realitat, la cantonada – les cantonades- són aquells punts on tots confluïm, darrera la qual tots els caminants ens hi hem trobat, hem trobat algú  o simplement ens hi podem trobar. Trossets de vides on els altres poden veure o llegir en els nostres ulls històries que van més enllà del que simplement veiem. És d’aquells llibres, com passa en tots els de relats curts, que s’ha de llegir a poc a poc, sense esperar res, tan sols descobrir.
He trobat una entrevista que li fa l’Albert Soler al Diari de Girona, us la deixo aquí. en destaco el que remarca el diari “No crec en allò que la primera impressió és la que compta, sovint enganya” diu en Jordi Serra. I una mica els contes ens porten a això, històries amb un aparent argument que acaben en finals, no enganyosos, però sí sorprenents, punyents. En definitiva ha estat una bona lectura i una bona oportunitat per descobrir un autor que desconeixia. 
Hi ha un aspecte que m’agradaria destacar i que no forma part del llibre però que trobo molt interessant i significatiu de l’autor. Diu la coberta “Convençut que la millor manera de fer que els alumnes estimin la literatura és demostrar la passió que pot suscitar, es planteja com a principal repte el d’introduir, amb un enfocament alhora lúdic i seriós, la lectura dels escriptors clàssics catalans a franges d’edat que tradicionalment s’han associat al consum exhaustiu de literatura de gènere infantil o juvenil.”Tasca difícil. La passió per la lectura o per transmetre una assignatura, només s’aconsegueix des de la passió en l’ensenyament (sigui de la matèria que sigui). Et felicito, també, com a professor.
Jordi Serra i Garrido (Palamós, 1967)

Quadern-de-mots-jordi-serra-i-garridoescriptor i professor de literatura catalana. El seu blog Òlsmunt.


 


 

30 thoughts on “La cantonada i altres històries – Jordi Serra i Garrido

  1. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    En prenc bona nota perquè aquest any vull llegir més relats, que els tinc molt abandonats. No coneixia l’autor però m’ha agradat el que explica a l’entrevista. Ptns.

    Respon
  2. BruixetaNo Gravatar

    No he llegit res d’aquest autor, però per la teva ressenya i amb el que m’agraden a mi les histories curtes o contes, crec que ja va sen hora de que hi posi solució.
    Gracies Carme, per presentar-me un altre autor

    Respon
  3. M. RoserNo Gravatar

    Difícil introduir els clàssics a les edats infantils, però si algú és capaç de fer-ho de tal manera que motivi els xiquets, amb trec el barret…Sembla un llibre interessant, però encara en tinc uns quants que fan cua…
    Petonets, Carme.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Roser, sí, difícil introduir els clàssic però també el gust per la lectura (o altres materies). No conec l’autor, tampoc com a professor, però incloure això en la tapa del llibre m’ha semblat tota una declaració de bones i lloables intencions.

      (sóc molt crítica amb les lectures obligatories i…)

      Respon
  4. Glo.Bos.blogNo Gravatar

    M’agraden molt el llibres de relats i aquest, pel que expliques, promet.
    El poso a la llista.
    Gràcies, Carme, una ressenya molt bona, com sempre.

    Respon
  5. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Es verdad que es difícil introducir a los clásicos, pero por intentarlo que no quede. No conocía a este autor y me ha gustado saber algo de él. Un beso

    Respon
  6. TizireNo Gravatar

    Me encantan los libros de relatos, aunque son bien difíciles de reseñar… Lo que nos has contado me gusta, así que lo tendré en cuenta. 1beso!

    Respon
  7. BotikaNo Gravatar

    Les històries curtes no són el que més m’agrada llegir. Potser més endavant, ara tinc una pila de llibres que no baixa…

    Respon
  8. Mientras LeoNo Gravatar

    El comentario sobre la enseñanza me ha llamado y mucho la atención. Se parece mucho a lo que me comentó Jaume Cabré en una conversación que tuvimos.
    Hay que conservar este tipo de docentes, son un tesoro.
    El libro no lo conocía, y tengoq ue buscarlo.
    Pasar por aquí es abrir los ojos a la literatura catalana que no llega fuera de vuestras fronteras.
    Gracias y besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Alguna mala experiencia con las lecturas obligatorias de mis hijos me hace ser muy crítica respecto a los libros obligatorios. Y la pasión por enseñar, sea la materia que sea, es imprescindible para que los alumnos realmente disfruten aprendiendo (y los profesores enseñando).

      Hay muy buena literatura en catalan, lo que pasa es que hay poca traducción y en consecuencia exportación Si les pasa a los autores ya consagrados imagínate con los que no son mediaticos. En fin, es una lástima.

      Una abraçada.

      Respon
  9. Olga XirinacsNo Gravatar

    Hi ha cantonades que són molt llamineres, amb història pròpia. I si no la tenen, s’inventa. Des dels temps romans, què o qui no haurà passat per algunes cantonades…
    Una abraçada.

    Respon
  10. Carmen ForjánNo Gravatar

    Vivan los clásicos. Yo soy partidaria de su lectura en el aula. Pero hay que saber ‘venderlos’ con pasión y entusiasmo, por supuesto. No son el tostón que algunos creen… Me anoto el titulo.
    Una abraçada,

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Yo matizaría un poco con la lectura de los clásicos pero es evidente que con pasión y ganas los alumnos disfrutan de las materias, sea cuales sea y eso, despúes, siempre se nota.

      Respon
  11. Mientras LeoNo Gravatar

    Pues no sé qué decirte.
    Fijate que me gustan los relatos pero se me antojan muchos para pocas páginas y disfruto los relatos un poco extensos, que me de tiempo a dejarme tragar…
    Me lo tengo que pensar esta vez
    Besos

    Respon
    • Mientras LeoNo Gravatar

      A ver, me respondo que me he comido medio comentario por la mitad (detrás de los …) te explicoteaba el caso. Lo estuve mirando, aquí imposible y pregunté a quien me lo podía enviar. Es lo que me comentó, de la extensión y por eso lo he dejado en suspenso hasta ver si me empujas a un lado o a otro con el razonamiento que te doy
      (Y perdona la barbaridad de comentarios, pero no sé qué hice con el coment anterior)

      Respon
  12. Jordi DorcaNo Gravatar

    Demostrar la passió per la lectura. Es pot fer, segur que sí. I ha de ser autèntica, és clar. Però difícil. Les rutines ens envolten i ens assetgen. Nosaltres som la presa que no es deixa caçar.
    Gràcies, Carme.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top