Signatura 400

Amb quatre mots: un divertiment literari, ràpid i singular (visió crítica i molt particular de les biblioteques i dels bibliotecaris a través d’una singular, maniàtica i ridícula bibliotecària).
Recomanada per:  després de llegir-ne algunes ressenyes.
El llibre
Títol original: La Cote 400, 2011
Títol Traducció: Signatura 400, Blackie Books, S.L.U. 2011 Traducció Maria Enguix Tercero, pàg. 106
És un llibre curtet i fàcil de llegir malgrat la manca de punts i apart, que entra com un divertiment – com el defineix la mateixa autora – on ens parla de les biblioteques i la seva funcionalitat però també de la soledat d’una singular bibliotecària.
Ens trobem amb el diàleg en forma de monòleg que manté una bibliotecària quan arriba a la feina i es troba a un home que hi ha quedat atrapat i s’ha passat la nit a dins. La bibliotecària descarrega un intens monòleg, entre divertit i seriós, entre cínic i venjatiu, amb un punt d’agressivitat verbal cap el pobre home. I, mentre el resignat personatge i els lectors escoltem aquesta exaltació verbal en un to que s’assembla a un crit desesperat, alliberat, segurament, per la presència de l’astorat interlocutor – mut i sense dret a rèplica-, anirem coneixent què pensa de la seva feina i de la seva vida la bibliotecària.
Una descàrrega que li serveix per parlar-nos del funcionament de les biblioteques, els codis de classificacions, la importància de determinats llibres (no tots), la biblioteca com a espai funcional, social i popular (no sempre cultural), però també ens parla de les biblioteques com a fonts del saber i coneixement, de l’odi que sent pels arquitectes com a constructors de soterranis bibliotecaris foscos… i també ens acosta a temes més personals com l’amor que sent per un dels usuaris de la biblioteca (l’únic a qui coneixerem el nom, Martin), el seu fracàs amorós que la durà a ser bibliotecària o la soledat al sentir-se sempre invisible davant dels usuaris.
Ens descobreix l’espai biblioteca com a centres d’interès per a la comunitat, com a centres que la gent necessita per escalfar-se a l’hivern, refrescar-se a l’estiu, fer treballs, lligar… i també consultar i llegir. Per això s’empipa quan les autoritats obliguen a tancar-les a l’estiu (jo també), tenen uns horaris molt minsos (jo també) i inclouen tot tipus de llibres, fent que dels “bons escriptors”, els clàssics, no s’hi trobi tot, però es puguin trobar d’escriptors totalment prescindibles, els dels best-sellers a qui els usuaris ràpidament reclament, (aquí n’hem de parlar). I ella, que s’encarrega de la secció de geografia (que és una secció minoritària) i que just es troba al soterrani de l’edifici, pateix un doble aïllament: el físic, la seva secció està situada en un lloc un pèl lúgubre sense il•luminació natural, i l’emocional, els usuaris que hi baixen no li pregunten pràcticament res, es sent invisible. Com en realitat és la seva vida fora de la biblioteca.
I una té la impressió que els arguments dels quals ens parla la bibliotecària són un tant canviants, fruit segurament de presentar-nos a una bibliotecària plena de manies i certs tocs ridículs. Però també crec que això forma part d’aquest divertiment de l’autora, igual m’equivoco, però no crec que la Sophie Divry pretengués fer una narració seriosa sobre les biblioteques, és més com un joc. Ara defensa en boca de la bibliotecària una cosa i unes pàgines després en fa una aferrissada descàrrega, com quan ens parla de l’ofici concret del bibliotecari (com un mer funcionari però també pot ser un conducte del coneixement). Si us bé de gust llegiu la ressenya que fa Alejandro Gamero a La piedra de Sísifo, parlant d’aquest aspecte, és força interessant.
Un dels temes que ens parla el llibre és el sistema de classificació adoptat a les biblioteques, el que va inventar el nord americà Melvil Dewey, el sistema de classificació decimal, que facilita una ràpida identificació dels llibres dins de cada temàtica. I precisament, una reorganització d’aquest codi va deixar buit el codi 400, el que abans s’utilitzava per les llengües. Qui sap si aquest codi 400, aquesta Signatura 400, correspon també, al buit que hi ha en la vida d’aquesta singular bibliotecària.
Una curta història que m’ha semblat això, un simple i correcte divertiment per part de l’autora, un deixar-se anar parlant pels descosits. Com si es tractes d’un exercici literari que ha enquadernat en forma de petit llibre. No li trec cap mèrit, ha sabut atrapar al lector en una prosa correcte, amb un estil ràpid gràcies a la manca de punts i a parts i sobretot a la dosi d’humor i la mica de mala llet que destil•la aquest soliloqui adreçat al pobre home i a tots els usuaris de les biblioteques en general. Com he llegit en algunes ressenyes és d’aquells llibres que agrada a tots els lectors que els hi agraden els llibres que parlen sobre llibres, llibreries o, en aquest cas, biblioteques.
“¿Registrar los libros que salen y entran haciendo bip-bip en el código de barras le parece creativo? ¿Si? Bi-bip , bip-bip, . Ser bibliotecario no es nada gratificante, se lo digo yo: se acerca a la condición de obrero.” Pàg. 17“… yo soy de las que piensan que la entrada de un libro en la biblioteca debe ser todo un reconocimiento. Una distinción. Una grandeza. Que la biblioteca deba aportar un suplemento de cultura a los lectores (…) Cero piedad con los libros malos. Y, ante la duda, seamos malos. Éste es mi lema, aunque esta forma de pensar está acabada, finiquitada, soy de la vieja escuela. Cuando alguien entra en mi biblioteca, ¿qué es lo primero que ve? A los mocosos de la sección de cómic. Al lado la sección de música. Justo detrás, la sección de deuvedés. A esto nos lleva la democracia cultural. (…) Aliar placer y cultura para que la cultura sea un placer y blablablá.” Pàg. 65

“Pronto me trasladarán a otra planta inferior, a una bodega, y en la planta baja abrirán una cafetería. Y aquí ¿por qué no una discoteca? Pàg. 67

“No hay nada más triste que una biblioteca vacía. Quiero decir, una biblioteca abierta pero despoblada… Porqué por muy dura que haya sido con usted, la verdad es que ¿qué haríamos nosotras sin los lectores?” pàg. 75

“En mi oficio ¿sabe? No hay nada más emocionante y gratificante que juzgar la clase de persona que tienes delante, tantear sus expectativas, dar entre las estanterías con el libro que anda buscando y hacer que se encuentren.” Pàg.77

Trossets que poden provocar al lector, als bibliotecaris o als usuaris, que formen part d’aquest recurs per fer-nos pensar en realitat quina és i quina ha de ser la funció d’una biblioteca i si aquesta funció està plenament satisfeta. Un divertiment provocador i ple de sàtira, una crítica al què és una biblioteca i al què hauria de ser i aspirar, una crítica als polítics i a deteminades polítiques culturals. Però quan l’encarregada de parlar-nos de tot això és una persona llunàtica i amargada, la crítica i provocació poden perdre objectivat. Per això, segurament, comença el llibre amb aquesta dedicatòria, al bonic i càlid espai que suposa, o ha de suposar, una biblioteca.

“Dedico este divertimento a todas aquellas y todos aquellos que siempre encontrarán más fácilmente un hueco en una biblioteca que en la sociedad.”


Sophie Divry (Lyon – França, 1971)
Sophie-DivryAquesta és la seva primera novel·la.

Es defineix així al començament del llibre,

“Me gustan las berenjenas, el aceite de oliva y las mermeladas de mi madre…  hay demasiado ruido mediático. No me gusta comprar un libro sin saber lo que lleva dentro”.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

32 thoughts on “Signatura 400

  1. Sandra ValentínNo Gravatar

    Hola guapa!
    Jo també el vaig trobar molt divertit i refrescant quan el vaig llegir. I, tot i que molt sovint la situació descrita és realment absurda, en moooooltes ocasions m’he trobat identificada amb les frases i els pensaments de la bibliotecària. T’ho diu una que és del gremi! Ji Ji Ji

    Molts petonets

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Ostres Sandra, jo que només sóc usuària de les biblioteques mentre llegia el llibre pensava en tots els bibliotecaris, ja que hi ha cops que no us deixa massa bé. Però crec que el llibre no se l’ha d’agafar com una cosa seriosa, com diu l’autora, és un divertiment. No m’ha semblat excel•lent però m’ha fet passar una bona estona.

      Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    Doncs prenc nota, m’ha deixat captivada. Vaig molt a la biblio i ja hi conec a tres dels bibliotecaris bastant, i són divertits i interesants, a vegades xerrem de llibres però també de la gent que passa pel taulell a la recerca de llibres i com són. Els hi parlaré d’aquest llibre, m’ha fet molta gràcia. Petons!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      És un petit divertiment, segurament t’agradarà. Espero que les bibliotecàries se l’agafin amb sentit de l’humor, com a llibre desenfadat que és.

      Respon
  3. OffuscatioNo Gravatar

    Cuando empecé mis andanzas por la blogosfera, he leído muchas reseñas sobre este libro que me llevaron a apuntarlo sin pestañear. Sin embargo, a medida que el tiempo pasa, surgieron otros títulos sobre libros y librerías que han tomado el control de mi lista de deseos (ej.: “84 Charing Cross Road, La librería ambulante,..) y “signatura 400” quedó relegada a un segundo plano. Así que hoy me toma tus palabras como una alarma que me hace recordar que lo tengo que leer. Además me encantó la explicación que nos haces de su título. ¡Gracias! Besos.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Después de leer un libro tengo la manía o el gustoso placer de leer alguna reseña antes de hacer la mía. Es un costumbre que por poco tiempo que tenga me gusta hacer, me gusta leer opiniones y contrastarlas con las mías, me gusta descubrir aspectos nuevos que yo no he sabido encontrar, me gusta… Y gracias a esta manía descubro cosas de los libros que seguramente no habría descubierto. Como me ha pasado con el significado del título, que he encontrado muy apropiado. Espero que te guste.

      Los dos libros que comentas los tengo pendientes, todo llegará… espero. Esto de leer blogs es un poco angustioso, siempre hay buenas recomendaciones y poco tiempo para cubrirlas todas.

      Respon
  4. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Hola 🙂

    Hace tiempo leí un artículo sobre este libro y creo que me dio una impresión equivocada, llegué a pensar que sería algo así como un Tao Lin a la francesa y lo dejé aparcado. Tal y como nos lo presentas en la reseña me parece un libro bastante interesante que leeré en cuanto pueda, un domingo por la tarde, es cortito y se lee rápido.

    **offtopic** En cuanto a la pregunta que me dejaste hace un par de posts sobre Nabokov y que contesté tarde (lo siento), todo el mundo empieza con Lolita auqnue yo con ese libro tengo algún que otro problema, uno que me gustó sin reservas fue “La verdadera vida de Sebastian Knight” Una abraçada 🙂

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      No esperes un gran libro, es una lectura divertida y agradable, nada más. Pero creo que también es importante leer estos tipos de libros, además tiene sentido del humor y la bibliotecaria es todo un personaje.

      Anotado el libro, gracias.

      Respon
  5. Olga XirinacsNo Gravatar

    Bé per la teva ressenya. Conec tant les bibliotecàries i el seu món que n’escriuria un llibre.
    Ara bé, el que m’admira, i és real, ve a ser que una primera novel·leta ja la tradueixin tot seguit. Com en saben, de vendre, els de fora. I com de seguida ens enlluernem i comprem els d’aquí, començant pels editors, és clar… Gràcia que tenen.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      El llibre és un petit divertiment i com a tal es llegeix, l’he trobat ben escrit i crec que ha estat un bon encert traduir-lo. L’he llegit en castellà, no sé si hi ha traducció al català no ho he mirat.
      El negoci és el negoci i un llibret curt, que parla d’un tema que té molts seguidors – llibres, llibreries i en aquest cas una bibliotecària -, ven, i per afegir-ho té una atractiva portada. No sóc de les que em deixo enlluernar fàcilment, però m’ho he passat bé llegint-lo i d’això també es tracte.

      Respon
    • AnonymousNo Gravatar

      Ya hay disponible edición en catalán. Lo publica Sd·edicions y se presentará en Barcelona el día 20 de diciembre de 2012 a las 19 h en la Biblioteca Xavier Benguerel. Habrá bibliotecarios, signaturas y muchos libros. Estáis todos invitados.

      P.M.

      Respon
  6. mientrasleoNo Gravatar

    Pues mira, me acabo de leer el último de Posteguillo que es de curiosidades literarias y he salido encantada. Así que me apunto este.
    Besos

    Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Varias veces he estado a punto de sacarlo de la biblioteca pero siempre había otros libros que me apetecían más. Si lo vuelvo a ver lo sacaré, aunque solo sea por curiosidad, porque además se debe leer en un pis pas. Un beso

    Respon
  8. pons007No Gravatar

    això em fa pensar que després de comprar-me el kindle ja no he tornat a passar mai més per la biblioteca. Creus que em trobaran a faltar els bibliotecaris…?

    Respon
  9. CarmenNo Gravatar

    Lo leí hará cosa de un año y me gustó mucho. De ello es de esos libros que no descarto releer… Tiene frases memorables, a mi entender.
    Besos,

    Respon
  10. CarminaNo Gravatar

    el vaig llegir després de trobar un munt d’opinions en els blogs, em va agradar i vaig tenir sentiments contradictoris si parlem de la protagonista, a voltes m’emprenyia prou. Em va ser complicat per no dir impossible empatitzar amb ella. Tot i això vaig passar una bona estona imaginant el pobre xic al que li estava caent tot eixe aluvió de paraules i totes eixes critiques.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Hola Carmina, jo simpatitzar amb ella poquet, si que vaig estar d’acord en algunes coses i altres em van molestar una mica per no estar-hi d’acord. Em va sorprendre, d’entrada, que els bibliotecaris en general no s’empipessin, ben mirat, no els deixa massa bé. Però, cal agafar-se el llibre com un divertiment, com un exercici literari i suposo que per això té èxit.

      És un llibre que et serveix per passar una bona estona llegint, està ben escrit, hi ha humor i aquesta mica de mal llet que agrada a tants lectors. No crec que doni per massa més.

      Respon
  11. AinetaNo Gravatar

    Tenc amics que fan feina a biblioteques i em digueren que hi ha molts de casos que es donen a la realitat, però que potser és un llibre dirigit cap aquest col·lectiu de treballadors.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Doncs jo mentre el llegia pensava en els bibliotecàris, no sempre en surten ben parats. Encara que com ja he dit és un divertiment de l’autora i no s’ho han de prendre massa seriosament.
      No crec que estigui només dirigit al col·lectiu, pot agradar a un públic més ampli, el que li agrada els llibres que parlen sobre llibre, ara tant de moda.

      Respon

Respon a Núria Pujolàs Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top