Categoria: ressenyes
-
Natura quasi morta
Carme Riera (Palma de Mallorca.1948) Llegeixo el llibre amb moltes ganes. És un regal de la meva filla i això és una valor afegit. De tant en tant llegeixo novel·la negra, i m’agrada. Això de seguir pistes, d’embolicar-se la troca, de falsos sospitosos, mòbils poc clars… generalment són novel·les que atrapen als lectors.…
-
Mil cretins
Quim Monzó (Barcelona.1967) Em costa molt llegir un llibres de contes. Sempre m’ha costat. Tenia ganes de llegir Mil cretins feia temps i finalment m’he decidit. Uf. Independentment dels contes –uns m’han agradat més que els altres- el que crec que ningú pot discutir és la capacitat que té en Monzó d’escriure. Admiro des…
-
La casa cantonera
Sílvia Alcàntara (Barcelona.1967) Pàg. 67 “La culpa és com l’aigua podrida de pluja: no la vol ningú. Les dues germanes es van mirar. Avui la vida els havia parat una trampa i cap de les dues sabia encara com se’n podria sortir.” Què dir que no s’hagi dit encara. Brillant. Excel·lent. Si a Olor…
-
Mapa mut
Rubèn Intente (Castellar del Vallès,1971) Quan jo estudiava fèiem servir mapes muts per omplir-los de noms i colors. Hi dedicàvem força temps, i cadascú el feia a la seva manera, tots eren diferents. Els meus estaven escrits amb “plomilla” i acolorits amb “Goya” de tons suaus. Fer-los eren una delícia. Els mapes muts són…
-
Aigua bruta
Pau Vidal (Barcelona.1967) Tots sabem què els rius no sempre porten l’aigua neta, però també sabem que l’aigua, què nasqué neta, es pot embrutir o embrutar de moltes maneres. Quan plou, l’aigua adopta aquell color terrós del fang, no fa lleig, neteja i alimenta, és necessari. Hi ha altres cops que som nosaltres qui…
-
El mesurament del món
Daniel Kehlmann (Berlín,1975) “Dos homes i un destí: mesurar el món.” Pot semblar un tema feixuc per a una novel·la, però si un llegeix les diferents opinions de la contraportada de seguida se n’adona que la novel·la ha de tenir alguna cosa més. “És intel·ligent, divertida, entretinguda, de diàlegs esplèndids, irònica, crítica, enginyosa,…
-
Els jardins de la memòria
Michel Quint (Pas de Calais, França, 1949) Som en un judici. Som en els darrers dies del procés a Maurice Papon – funcionari del règim de Vichy i condemnat a presó com a criminal de guerra l’any 1998 – L’agutzil recorda haver vist a un pallasso, un august mal vestit i despintat que volia…
-
Marina
Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) “Ja que sempre vols que et conti coses de marina…” Així comença El rem del trenta-quatre d’en Joaquim Ruyra i, continua “La meva especialitat era la marina. M’embadalia contemplant la riquíssima coloració del mar, (…) m’enfilava a les roques assorollades pel terrabastall tronador de l’onatge.” He fullejat…
-
L’Enigma de la llibreria
Eduard Castellarnau (Barcelona, 1957) Tot sovint em decanto per escriptors que em són desconeguts. Això, que més enllà de la meva ràbia per no haver-m’hi acostat abans, no em suposa cap problema. Ho equiparo als blogs, cada dia en descobreixo de nous, en uns m’hi aturo, en els altres m’hi quedo i fins i tot…
-
La migdiada assassinada
Philippe Delerm (França,1950) Diu la contraportada ”un dels títols més esperats d’aquest any, és el primer llibre que publica després de l’èxit d’El primer glop de cervesa”. Fou publicada l’any 2001. De fet, jo no volia agafar aquest llibre, el primer que vaig triar va ser Diumenge va ploure, potser, perquè El primer glop…