Categoria: ressenyes
-
Pastís de noces
Joan Agut (Barcelona, 1934) Hi ha llibres, que per ajudar al lector, afegeixen abans de començar la narració un apunt en forma de mapa – on podem seguir el recorregut dels personatges i/o de l’acció – o, hi dibuixen l’esquema d’un arbre genealògic – per ubicar-hi dins una llarga nissaga, els personatges…
-
Camaleó
Lluís Llort (Barcelona, 1966) Les novel·les es poden classificar de moltes maneres, segons el gènere, segons l’autor, segons una qualificació subjectiva, segons si són llargues o curtes, segons… en definitiva el que als lectors ens suggereixin. Així, podríem també, classificar les novel·les entre les que es poden explicar el final – aquelles on…
-
Sota la pell
Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) Qui no ha llegit encara cap ressenya i, per aquelles casualitats que ens dóna la vida, s’ha trobat en aquest bloc buscant informació del llibre – encara que difícil, fa certa il·lusió pensar-ho – copio un trosset de la contraportada “Sota la pell és una novel·la negra i d’introspecció…
-
El llop
—
per
Joseph Smith (Londres,19..) Els humans sempre hem tingut predilecció per determinats animals , els motius en són molts i, sovint, van lligats al nostre caràcter o a determinats trets de l’animal en sí. De l’aire em quedo, com no podria ser d’una altra manera amb el mussol –tots, en genèric, dels més petits…
-
Paisatge aproximat
Peter Stamm (Winterhur, 1963) Paisatge aproximat és una novel·la freda. Freda com el fred que viu la gent d’un poble noruec prop del cercle polar. Neu, nit, foscor, soledat, incomunicació, tristesa, desamor, monotonia, mentires, secrets,… Pàg. 10 “Feia setmanes que el sol havia desaparegut i ja no es feia clar. La nit descansava sobre el…
-
Terres de lloguer
Antoni Pladevall (Taradell, 1961) Masover El qui és estadant i té cura d’un mas que és propietat d’altri. És a dir un llogater de la terra, un pagès sense propietats, que viu i treballa en unes terres que no són seves, un ofici antic en perill d’extinció. La novel·la és el camí, en…
-
El dia de l’ós
Joan-Lluís Lluís (Perpinya, 1963) El dia de l’ós és una novel·la curta, que ens alguns aspectes pot recordar un conte. Un poble – vilatge -, Prats de Molló, que viu sumís i sotmès a unes forces reals que no el deixen avançar, l’exèrcit francès, el batlle i el mestre. Però que també viu d’una…
-
La nena dels nou dits
Laia Fàbregas (Barcelona, 1973) “Jugo amb la idea d’escriure només mentides”. D’entrada, el verb jugar i el mot mentida l’associem a la infància, – la tendra edat de les nostres vides on juguem a inventar boles innocents, mentides, que pel sol fet de ser pensades ja ens fan créixer pessigolles a l’estomac – .…
-
En el prestatge
Mercè Foradada (Barcelona, 1947) Sí el viure és com un camí, et trobaràs tard o d’hora amb una cruïlla. Hi ha cruïlles fàcils i , sense esforç, sense esma o gairebé sense dubtar-ne retrobes el sender adequat. En canvi, hi ha cops que, quan el camí s’esquerda o l’esquerdes, i et toca triar per…
-
Terra i cendra
—
per
Atiq Rahimi (Kabul, 1962) “-Tinc gana. Treus una poma del farcell vermell de gol-e-seb, i la fregues contra el teu vestit empolsegat. La poma encara queda més bruta.” Així comença la novel·la. En un país, Afganistan, on gairebé tot és terra i cendra només en pot quedar la pols. La novel·la és curta,…